Sort que, per enèssima vegada, vaig dir que intentaria dur una regularitat escrivint posts, que si no… xD
Bé, el motiu pel qual escric avui és molt simple. Ahir vaig assistir a les orles del meu antic institut amb la intenció de retrobar antics professors i actuals amics.
Van ser unes sensacions molt bones, recordant vells temps i algunes anècdotes, i parlant del nostre present, i també del futur.
Curiós veure a antics alumnes parlant amb antics professors d’una manera tant normal i distesa (cosa que en altres llocs no passaria). Què hi ha de dolent en voler mantenir l’amistat amb unes persones que t’ho han ensenyat qüasi tot?
Com sempre he dit, lo millor pel sistema educatiu serie que entre alumnes i professors hi hagués una relació més enllà de la estrictament “”professional”". Hi haurie més contacte, més confiança d’uns als altres i per tant més predisposició a apendre i a ensenyar.
Si algún dia arribo a ser professor, espero anar-me’n de tan en quan de birres amb els meus alumnes (a veure, sone exagerat, però ja ens entenem).
El que em va fallar va ser el no poder anar a fer un cubata amb ells després del sopar, perquè estava cansat i avui havia de matinar… Però la xarrada que vam tenir va ser molt gratificant.
Llàstima que no se’n fagin gaire sovint d’aquestes trobades i actes. Espero que algun dia, apart de xarrar com amics, pugui xarrar amb ells com a companys de professió.
L’altre dia al facebook em va arribar una invitació per entrar a un grup d’ex-alumnes de Les Heures. Vaig llegir que hi havia la idea de montar un sopar entre aquests i també entre professors. Espero que s’acabi fent algun dia i puguem reviurevells temps amb antics companys de classe i antics professors.
Salut!
Classificat com a: Política espanyola
Segueix el culebrot dins el PP pel tema de la corrupció a Madrid i a València. És curiós com a Madrid ja han dimitit alguns alcaldes implicats, segons ells “per facilitar tot el procés i no entorpir l’activitat política del partit”. Evidentment sona a trola, perquè dins el partit ja s’han encarregat de presionar a aquests ineptes per a que fotèssin el camp, i si no ho feien, ja s’encarregarien de foter-los fora.
A València, en canvi, acusen al senyor Camps de rebre grans regals per afavorir una empresa a l’hora d’adjudicar events i activitats de la Comunitat Valenciana, i aquest s’aferra al càrrec i ningú dins el seu propi partit té nassos a dir-li res. D’acord que aquest encara no ha arribat al nivell d’imputat, però les acusacions del propi jutge de rebre trajes per un valor de 12.000€ són força greus. Es podria veure a un president d’una comunitat autònoma sentat al banc dels acusats? Temps al temps. Segurament una persona amb més seny ja hauria dimitit…
Salut!
Classificat com a: Televisió
En el últims anys, gràcies al fortíssim creixement dels mitjans de comunicació, i molt en concret de la televisió (amb la creació de nous canals i la millora de la qualitat d’emissió) ha aflorat un terme que, actualment, és força utilitzat a tot arreu: la telebasura.
Què podem conciderar com a telebasura? Segons la Viquipèdia: es un término coloquial que suele utilizarse para referirse a los programas o a la programación televisiva caracterizada por explotar el morbo, el sensacionalismo y el escándalo con la finalidad de ganar audiencia. Estos programas incumplen los códigos éticos del periodismo y difunden o fomentan valores considerados moralmente negativos (sobre todo en la medida que podría influir en la infancia).
Suele calificarse de telebasura a programas de debate en los que el moderador no es objetivo o no existe, los partidarios de una tendencia son mayoría o, más habitualmente, la discusión se reduce a un griterío ensordecedor en el que predomina el insulto y el argumento “ad hominem”.
Son frecuentes estos aspectos en programas del corazón.
Si analitzem aquest text, podrem arribar a la conclusió de que el 80% dels programes que s’emeten actualment podrien ser qualificats amb aquest terme.
I la pregunta és: per què la gent concidera dolenta la telebasura? Si mirem dades totalment objectives, aquests tipus de programes solen ser els més vistos, els que tenen major audiència. Exemples com DEC, la Noria, el Tomate, Sé lo que hicisteis (viu de les imatges d’altres cadenes, excepte una), Fama, GH, i un llarg etc., són programes d’èxit.
Llavors… si tan dolenta és la telebasura, per què ho mira la gent?
Jo no crec que la telebasura sigui pas dolenta. És cert que hi ha cops on s’arriben a uns extrems radicals, però penso que no fa mal a ningú. Jo concidero que la telebasura és un mitjà on la gent es distreu veient els espectacles que es monten. No pas del contingut que s’estigui tractant (que també pot ser) sinó el sol fet de veure a dues persones discutint, cridant o a veure com actue fulanito en una situació determinada. Això és morbo, i tampoc ho trobo tan greu.
Jo a vegades miro aquest tipus de programes, i no pel seu contingut, sinó pels pollos que s’arriben a montar i per les barbaritats que s’arriben a dir. De veritat que ric moltíssim, i em distrec.
I com jo, moltíssima gent. O us penseu que els debats polítics de la Noria interessen a algú? Lo que la gent volem veure és al més que dretà Miguel Àngel Rodríguez plantan cara a la hípermegasúperultra socialista Maria Antónia Iglésias, acompanyada pel català que li coste respirar Enric Sopena, i la independentista catalana que està a tot arreu Pilar Rahola.
Al cap i a la fi, la televisió es va crear perinformar i distreure a la gent, com pot ser el teatre, el futbol, anar al cinema o a un concert.
Menys criticar la telebasura… que en el fons tots n’hi veiem!
Salut!
Classificat com a: Blog
Bé, aquest mes de febrer inicio una nova dinàmica publicant mensualment les estadístiques del blog. En gran part ajudat gràcies al nou sistema de WordPress que ens facilita moltíssim la feina.
Durant el febrer el blog ha rebut un total de 196 visites. S’ha de conciderar una bona dada, ja que durant el mes de gener només se’n van rebre 64. Està clar que l’estadística va lligada a la publicació de posts, i es que aquest segón mes de l’any n’he publicat 4 (contant aquest, 5. Un post per setmana). Intentaré mantenir el ritme o inclús augmentar-lo a dos o tres posts per setmana.
Des de l’inici d’aquest blog (quan vaig començar a publicar a wordpress sota la denominació el Boques ara fa poc menys d’un parell d’anys) i contant la primera etapa on hi havia el gruix més important de posts (actualment no publicats) el Boques ha assolit la gens despreciable xifra de les 3.137 visites, amb una mitja de 4,72 visites al dia. Tenint en compte el ritme irregular de publicació i algunes setmanes en blanc, no està gens malament.
El mes amb major afluència en el blog va ser el mes de juny de 2008, on es van arribar a contar 415 visites (una mitja de 13,33 al dia).
Espero millorar aquests registres, i sobretot, complir les espectatives que els pocs lectors habituals que venen per aqui tenen.
Salut, i gràcies per la vostra fidelitat!
PD: En les estadístiques no consten les meves visites al blog, per tant, són unes xifres totalment reals. Són així de llestos els de WordPress 
