1 de 4

Per fi avui he superat l’últim esglaó que quedava en el Treball de Recerca. Ha estat una exposició força normal i lo més important: sense cap lapsus ni entrebanc important.

Ja toca començar a pensar amb la teòrica del cotxe.

Salut!

Comença l’hora de la veritat

Demà serà la primera de diferents proves de foc que m’esperen al llarg d’aquest any: Presentació del Treball de Recerca.

Estic molt segur de mi mateix, i del treball que tinc fet. Ha sigut una feina més o menys costosa, però que ha valgut la pena. Ara toca defensar el que s’ha fet.

Sembla fàcil defensar quelcom creat per tu, però sent el meu primer treball, intentar defensar-lo devant de gent que n’ha vist uns centenars… és complicat.

Només desitjo que el meu cos no em falli. Llavors la resta anirà, com aquell qui diu, sol.

Properament: exàmen teòric i pràctic de conduïr, selectivitat…

Les matemàtiques en l’ensenyament 1.0

Ara, tot just fa 30 minuts, he acabat de perfilar els quatre detalls que em quedàven per concluir la primera versió del meu treball de recerca (pudrie ser la definitva, tot i que queda el vist i plau del tutor).

Això és fruit d’hores i hores escrivint, buscant paraules que no entenia, traduïnt, alineant text, fent gràfics, valorant, fent classes, corregint proves, sorpreses, decepcions, i un llarg etc.

Un cop enllestit el treball més llarg, farragós i important de la meva vida (no ens enganyem… això és una merda comparat amb lo que m’espera), de moment, sents com el cos comença a sentir un plaer especial, una satisfacció infinita, qüasi comparable amb el moment estrella del sexe (aqui t’has passat).

Veig com queda el treball, la seva estructura, el seu contingut, i m’agrada. Em convenç. Penso que serà un producte que no em costarà tant de vendre com vaig pensar en el seu moment.

He après moltes coses, he viscut experiències que tornaria a repetir amb molt de gust, m’he trobat alguna característica o dada sorprenent, i alguna que altra decepció.

La presentació oficial: dimarts dia 5 de febrer.

Salut i al turrón!

Satisfacció

Aquesta seria la paraula que defineix millor la sensació que tinc després de fer la primera classe de matemàtiques de la meva vida.

He de reconéixer que al principi estava una mica nerviós i a l’hora impacient. Pensava que no tindria suficient temps per explicar tot el tema que tocava, però finalment me’n he sortit prou bé. Pels companys que m’escoltaven segurament haurà sigut una classe algo farragosa, ja que només disposava d’uns 45 minuts per explicar el Binomi de Newton, amb exemples i demostracions incloses, i no em podia arriscar a “columpiar-me” gaire per no tenir que córrer al final. Penso que el fet de preparar-se a fons una cosa que has de fer en un curt termini de temps no serveix, ja que quan arribes al moment de fer-ho acabes improvitzant, i acaba sent millor. Avui la majoria dels companys que s’han quedat amb mi m’han assegurat que ho han entés prou bé, però la prova definitiva que em demostrarà això la passaré demà.

Ha sigut una experiència força interessant i m’ha convençut encara més del que vull fer en el futur.

El treball de recerca segueix evolucionant, i un cop acabi amb el treball de camp, enllestiré tota la part de teoria i ja podré ultimar els detalls que em quedaràn. M’agrada el que faig

Abans d’acabar el post vull agraïr als meus companys de classe la seva colaboració, per participar en la part experimental del meu treball, i també agraïr al meu tutor el fet d’ajudar-me a desenvolupar el TdR i sobretot per cedir-me part del seu temps per a que jo pugui fer les classes i passar la prova als meus companys.

Bé, aquest últim paràgraf l’hauré de repetir el dia 5 o 6 de febrer, però ja m’anticipo

Salut i gràcies !