Com tothom sap (aqui hi introduiu un to irònic) el dia 7 de juny hi han convocades a l’estat espanyol les eleccions per elegir els nostres representats al Parlament Europeu. Diuen que el 70% de les desicions que es prenen al nostre territori estàn directament influenciades per aquest Parlament.
Acabo de tragar-me tot el debat electoral organitzat per la Televisió del Barça (TV3) i francament no m’han fet canviar massa la meva intenció de vot per al dia 7.
Tot seguit donaré el meu punt de vista breu sobre els 5 principals partits que s’hi presenten:
-PSC/PSOE: A la seva llista electoral hi figura com a número tres la nostra estimada Maleni Álvarez. No cal que us digui totes les estafes del senyor celles (ZP) a Catalunya.
-PP: Partit que diu que tractar el tema del català a Europa és una xorrada. El cap de llista català és Vidal-Cuadras. No ase falta que me dises nada más.
-CiU: Partit del centre-dreta democristià català. Dins dels 5 principals partits candidats, és el que més m’atrau (partit sobiranista, però oficialment no independentista), principalment pel seu candidat: Ramón Tremosa. Doctor en Economia, i sobretot, una persona amb una elegància particular, i un tarannà que personalment m’agrada. A part és jove, transmet una imatge renovada.
-Esquerra: Aquests pseudo-independentistes que vaig votar a les eleccions generals (encara era novell), i fins que no canviin algunes coses dins del propi partit (per exemple, trencat el pacte d’Entesa-Tripartit) no els penso tornar a votar. Llàstima que l’únic gran partit que representa la meva principal ideologia estigui en una situació com aquesta.
-ICV: El seu candidat, Raül Romeva, és l’altre candidat que m’agrada (junt amb el professor Tremosa). És el segon eurodiputat d’aquesta legislatura que ha treballat més. A part, també és jove, transmet aires de renovació. Però tenen un gran problema, i aquest problema es diu Joan Saura.
Per tant, ara mateix el meu vot oscila entre Convergència i Unió i el vot en blanc. El dia 7 decidirem (o abans).
Salut i a votar! (encara que sigui en blanc).
Classificat com a: Política
És curiós com estant en el segle XXI, encara existeixin grans mancances en el millor sistema polític que tenim i que existeix actualment (ara és quan surt el típic inepte a defensar la dictadura o l’anarquia).
Dins la democràcia existeixen diferents variables, com la Monarquia-Parlamentària, la República, etc. Jo em vull centrar en el que em toca més d’aprop (la República? temps al temps…).
Hi ha gent que va a votar i es pensa que està votant a la persona que vol que governi el seu païs, comunitat o ciutat/poble. Doncs no. Primer perquè no es vota a una persona, sinó a un partit. I segón, no votem el partit que governarà, sinó la composició d’un Parlament. El responsable de nomenar un nou president és aquest. Tu pots votar a un partit que guanya les eleccions, però després resulta que no governarà.
És curiosa la última frase del paràgraf anterior. A Catalunya, Convergència i Unió va guanyar les últimes eleccions autonòmiques, i està a la oposició. El mateix succeeix a les Illes Balears o a Galicia. Properament també pot succeir a Euskadi. Em reventa aquest sistema, perquè, per exemple, jo hagués votat a Esquerra a les autonòmiques i no vull pas que governin amb els Socialistes, i encara menys amb els ¿Eco?socialistes. I això li deu passar a infinitat de persones, que voten a un partit i resulta que aquest acaba pactant amb una força política d’idees totalment oposades (tot sigui bo per entrar al poder).
Ja m’agradarà veure a partir del proper diumenge com acaba la història a Euskadi. Es parla d’un hipotètic govern format per PSOE i PP. Flipa colega. Tot sigui per fotre fora als pseudo-independentistes del PNV i els altres dos partits nacionalistes que els acompanya.
També està el tema del repartiment de diputats pels territoris, segons la població que tinguin. Però bé, això ja és un altre problema que comentaré en un altre post.
Salut!
Classificat com a: Política
És impressionant com el món polític del nostre païs (ja sigui Catalunya o Espanya, segons els gustos…) sembla que s’aburreixi tractant temes com la crisi econòmica, terrorisme o polítiques exteriors. En els últims dies han aparegut notícies del tot absurdes a primera plana dels telenotícies i els diaris. Unes notícies que interessen moltíssim a la població, i que solucionen els seus problemes quotidians.
Un exemple és el tema de l’ossa Hvala. Una ossa que ha atacat a un caçador en ple terreny boscós a la Vall d’Aran. Oh Déu meu!! No es pot tolerar això!! Hem de montar un circ per enganxar a aquesta ossa i veure què li passa!! Lo típic: ecologistes en contra i polítics que van d’experts soltant autèntiques perles al respecte.
Un altre tema molt interessant és l’Audi que li ha assignat el Parlament al seu President. Es veu que el cotxet ha costat uns 150.000 euros, dels quals 9.000 euros són extres (reposapeus, televisor, taula, etc.). La polèmica no és el preu del cotxe, sinó els extres. La notícia ha sortit inclús a nivell espanyol. Com podreu endevinar, els líders polítics i periodistes de pacotilla ja han dit la seva també.
Però analitzem. Per començar, aquest cotxe no és del senyor Benach, sinó del Parlament. Per la compra d’aquest cotxe (i altres 7 per als vicepresidents i presidents dels grups parlamentaris) s’ha hagut de superar diferents tràmits, entre d’altres, el de l’aprovació de la mesa del Parlament (composta per tots els partits polítics representats). I la meva pregunta és: Quin problema hi ha en gastar-se 9.000 euros en extres en un cotxe per la segona autoritat del païs que cada dia fa el trajecte Reus-Barcelona i inversa per carretera? Què signifiquen 9.000 euros pel Parlament? I recordem que aquest cotxe durarà uns quants anys, perquè els que hi havia fins ara eren de la època del president Pujol. Per mí, notícies sense importància.
No sé què us sembla a vosaltres. Salut!
