La Casa Gran de l’Independentisme

La veritat és que després dels resultats obtinguts el 9 de març en les eleccions generals, i el que han comportat posteriorment, em sento força decebut.

Segurament hi hauràn influit moltíssims factors en el descens monumental de diputats d’Esquerra al Congrès, principalment el famós vot de la por en favor del PSC, formar part del govern d’Entesa, etc.

Esquerra s’equivoca montant el pollo que està montant ara dins el partit. Divisió en 3 o fins i tot 4 fronts. Què passa? Si en guanya un, segurament no obtindrà ni la meitat del suport de la militància del partit i ja hi serem. Després està en Carod-Rovira, que renuncia a la Presidència del partit però no vol renunciar a una futura candidatura a la presidència de la Generalitat pel 2010. Lo lògic sería que el líder del partit s’hi presentés, no pas un simple militant o càrrec de pacotilla. D’acord que al PNB passa una cosa semblant, però Ibarretxe té un poder molt fort dins el seu partit, cosa que Carod no tindría en el futur.

Em sap greu tot això, i reconec que vaig votar a Esquerra, perquè era la única candidatura independentista que s’hi presentava, però està perdent el rumb, i gent com jo s’està decepcionant molt, perquè l’independentisme català perd força.

No podem dividir aquest front en diferents parts. Fa falta un partit seriós que aglutini tot l’independentisme català. Fa falta contruir un front comú, on tots els que ens sentim com a país i nació s’hi sentin identificats. Esquerra ha perdut el rumb, i ja no serveix allò de partit històric, perquè els actuals dirigents se l’han carregat. El Tripartit els ha passat factura, i l’Entesa també. El poder els hi ha pujat al cap, i abans d’això, hi ha un sentiment nacional, una causa comú.

En fi, ho deixo a debat. Per part meva, res més.

Salut.

Missatge nadalenc del Rei

Avui és nadal. La farsa més gran que s’ha cregut i es creu la humanitat. Si us penseu que per ser època de “pau i felicitat” escriuré algo suau… doncs aneu equivocats. Seguiré la meva línia de sempre.

Ahir, a les 9 del vespre, estava fent temps mentre la meva familia s’acabava d’arreglar per anar al sopar familiar de Nochemierda. En aquell moment estava mirant la TV, a Antena 3, veient les noticies del gran Prats. De repent, van anunciar l’emissió del tradicional missatge nadalenc del rei.

A les 9 en punt, van tallar l’emissió per retransmetre en directe el missatge del Juanca. En la capçalera (la posen sempre per coordinar a totes les TV) sortia l’escut d’Espanya i de fons se sentia l’himne d’Espanya. En aquell moment, em va entrar la venada de la polèmica, i vaig anar a parar a TV3, la nostra. Curiós que en tots els canals estatals hi ficàven l’himne espanyol, mentre que a TV3 es van inventar una capçalera pròpia (de l’estil dels Telenotícies) sense so. I tot per evitar posar l’himne d’Espanya i l’escut espanyol de fons.

És un exemple claríssim de la guerra ideològica que hi ha dins els mitjans de comunicació. Sorprèn veure això quan hi tenim al PSOE governan la Generalitat, però ja no sorprèn tan quan veien que hi ha un altre partit implicat: Esquerra (que no ERC).

És un altre exemple claríssim de la subordinació del PSOE (que no PSC) cap a Esquerra dincs el Govern de la Generalitat. Ja veig el proper eslògan de campanya de Pepe Montilla: “Per accedir al poder, qualsevol cosa.”

Això és política, familia.

Salut, i a gaudir de les vacances!