Molt, però que molt dur

Ha set, probablement, el pitjor trimestre que he cursat fins ara. Si ja és un dels més farragosos de batxillerat, això cal sumar-li un imprevist de dues setmanes, amb tot el que comporta.

Des de que vaig tornar he anat de remolc amb la resta de la classe. Però s’ha acabat. S’ha acabat anar atrassat, perquè ara tothom pararà, i quan tornem serà una altra cosa. Piles renovades, encarant ja la fi del curs. Queda pendent un trimestral de filosofia i una recuperació d’un tema que se m’ha atragantat de física, però que penso assolir pels meus collons.

Demà marxem a la capital de l’imperio. Sí, tres dies. Poca cosa, però la qüestió és desconectar, fotre el camp d’aquest poble, provar el gran AVE (que tant utilitzaré en el futur) i passar-s’ho de puta mare amb els amics. Riure, soltar algun moc, i sobretot disfrutar.

Després ja empalmem amb vacances de setmana santa. Gens merescudes, perquè hagués pogut fer més, com sempre. Com ara fer més deures dels justos i “necessaris”, empollar més, maxacar més alguns temes numèrics, i un sense fi de coses.

Però ara no ens hem de lamentar. Queda un trimestre per demostrar, a totes aquelles persones que esperen molt més de tu, el teu verdader nivell, el potencial que hi ha dins teu, però que per qüestions de sistema doncs no ha vist pràcticament mai la llum. Toca callar boques, com la meva. Toca currar com mai ho has fet. Toca ser adult, i responsable, perquè amb la edat no és suficient.

S’ha acabat el anar mig preparat a alguns exàmens. S’ha acabat el deixar la feina a última hora. S’ha acabat el passotisme i les excuses. S’han acabat els retards a primera hora.

Juro a tots els meus lectors fidels que aquest trimestre m’ho curraré. M’ho curraré com mai ho he fet, i penso treure unes notes impecables, sense cap taca.

Només queda un mes i mig. Doncs demostra el que sas fer. Si no cumpleixo amb les espectatives, no us preocupeu que tindreu un sopar pagat.

Gràcies a tots, i demano disculpes si he decepcionat a algú amb la meva manera de fer fins avui.

Salut, i a per els espanyols!

Qüestió d’estratègia

Bé, teòricament havia d’estar sense escriure almenys fins el proper dimarts per la tarda, però donades les circumstàncies i els temps que corren, no puc esperar més.

El motiu del trencament de la meva treva és una espècie de conflicte o polèmica que ha sorgit en els últims dies i setmanes a classe (de fet és un tema que es porta arrossegant des del principi, però ara ha agafat un tamany gens despreciable): l’absentisme.

Fa tot just cinc minuts que he llegit l’últim post d’en moz i tracta d’aquest mateix tema. Concidero oportú contestar-lo o rebatre’l perquè jo dec formar part dels merdosos que s’haurien de podrir de càncer i demés desgràcies.

Parlaré des del punt de vista de l’alumne intel·ligent, que és concient del que l’envolta i que l’importen molt els seus estudis. I parlaré clarament, sense contemplacions, i defensant els meus interessos i reputació.

Jo sí, falto a classe (o millor dit, arribo tard) més del normal, i sí, algunes vegades dormo una mica més del compte o falto per motius que potser no són suficients per justificar la meva absència. Però no hi ha un buit darrere de tot això, hi han motius.

Jo falto a classes a vegades quan concidero que no hi ha res important per aquell dia o per aquella assignatura en concret. I ara parlo clar: Jo he sigut dels que avui ha faltat les tres primeres hores per estudiar història. Per què ho he fet? Molt senzill: A primera hora anglès (tots els exàmens fets, excepte el trimestral que no s’ha d’estudiar.), segona hora filosofia (tots els parcials fets, i el trimestral no és fins després de setmana santa) i tercera hora matemàtiques, m’ho permeto perquè les notes en aquesta assignatura ho avalen.

Tinc la ESO aprovada amb un 8, tinc primer de batxillerat aprovat amb un 7, i tinc el primer trimestre de segón amb un 6,8. I això fent el que estic fent ara. Per què he de ser puntual quan hi ha professors que no ho són? Per què he d’anar a algunes classes on literalment s’hi perd el temps? Per què he de complir les 5 hores i 45 minuts de classe diàries quan és un ensenyament post-obligatori, quan mons pares ja saben el que faig (i són els que paguen), i no hem diuen res perquè compleixo les espectatives, i quan no em paguen? Per què ens han de baixar la nota per faltar a un lloc on, a vegades, s’hi perd el temps?

Jo falto perquè me’n vaig a fer algo relacionat amb els meus estudis o en cas de ser a primera hora per dormir. MAI he faltat a classe per haver quedat amb algú o per tenir plans que no estàn relacionats amb el que he dit. I jo arribo tard per tenir una mala nit, per adormir-me sense voler, perquè se m’ha escapat el bus, perquè estic vomitant al lavabo, etc. I falto dies sencers per qüestions de salut (febre, refredats potents, apèndix que toquen els ous…), o, com dius tu, per cites ineludibles com pot ser un metge, dentista, etc. Excepte un dia que el vaig dedicar íntegrament a fer tota la feina que tenia pendent, i tot i aixi encara no la vaig poder fer tota. Però gràcies a aquell dia que vaig faltar, he pogut posar-me al corrent dels deures que s’havien d’entregar que tenia pendents.

La meva estratègia és: treure el màxim rendiment amb el menys esforç possible. És el gran somni de la humanitat. Evidentment que podria treure millors notes de les que trec, i podria arribar més puntual a classe, perquè si ho faig alguns dies, ho puc fer sempre, i podria treballar més, però veient que puc treure cincs, sisos, sets, vuits i nous portant aquest ritme i fent cas a aquesta estratègia, no veig perquè he de fer més.

A mi se’m pot acusar d’arribar tard i faltar algunes hores, però MAI he faltat a un exàmen en la data prevista, excepte per causes majors. Inclús encara que no vingui a classe per febre, vinc a fer els exàmens, perquè concidero que és una falta de respecte per al professor aixi com també li crees un “problema”. No m’he escaquejat mai d’un exàmen per no haver-me’l estudiat. Sense anar més lluny fa dues setmanes vaig treure un zero a física perquè no m’enrecordava de res i barrejava fòrmules. Sí, feie cinc dies que havia tornat de la meva recuperació, i no estava al 100%, però no és excusa, perquè si haguès dedicat més temps del que havia dedicat potser haguès tret un tres, o un quatre. Lo fàcil haguès set no presentar-se i fer-ho més endevant un dia per la tarde, però no ho vaig conciderar així. En canvi, d’altres covards o covardes estúpides sí que ho fan, amb tot el morro. I aquesta gent no només falta a les classes, sinó que també falta als exàmens. I això ni les notes ho avalen.
Aquests dies alguns professors s’hi han encaparrat molt en aquest assumpte, i ho entenc. Entenc que es fiquin de mala llet, que ens fotin sermons constants i que freguen la rayada total, però els professors, crec jo, abans de fer un sermó general i humillar a tota la classe, haurien d’analitzar els casos particulars de cada un, i posar-se en la pell de cada alumne. Jo us he explicat el meu, i sé que hi ha professors que hem llegeixen. Doncs aqui teniu la meva estratègia, però no tolero que se’m fiqui a mi (i per descomptat a la gent que ve cada dia a classe, compleix horaris i a sobre treballa el que és degut) al grup de la gent que no fot ni brot, que no ve a classe perquè no en té ganes i li sude absolutament tot. I penso que serie oportú parlar encara més clar i català del que ja és fa. Dir noms, devant de tota la classe. A mi no em serveix allò de generalitzar. Diguem noms, joder. Que el que realment en té la culpa passi una mala estona. Que es crea mal rollos? Quina pena, pitjors situacions hi han hagut. I si algun professor creu que jo estic dins aquest grup, doncs aqui té el meu planning, i si té alguna cosa a dir, que no dubti en parlar-ne amb mi, ja sigui en privat o devant de la classe.

Voleu baixar la nota als absentistes? Per què? Si ja se la baixen ells solets caldant exàmens un darrere l’altre o simplement no assistint-hi. Però perquè me l’han de baixar a mi o a la gent que treu una nota digna? Aquest sistema educatiu es basa en els exàmens, oi? Doncs que collons m’han de venir a dir ara que si falto una o dos hores o arribo 15 minuts tard. Quan un entrenador no fot ni brot, o el seu equip juga fatal, però guanya la lliga, la gent es calla la puta boca. Ara bé, si l’equip fot pena i perd, doncs clar que se li diu de tot i és qüestionat. Doncs aqui s’hauria de fer el mateix. El que s’hauria de fer és que si algú falta a un exàmen sense una justificació sostenible doncs se li fot un 0 i res de fer-lo un altre dia. Que es foti. Ja veurieu com vindrien.

I sí, el dia que jo tingui una feina i hagi de complir els horaris, no us preocupeu que ja els compliré, i treballaré al màxim, perquè una persona quan depén d’un sou per viure, o està en una situació molt complicada, doncs s’ho curra, i al 120%.

I tu, moz, ets lliure de venir a l’hora que vulguis, com la resta. És evident que les teves circumstàncies no són les mateixes que les meves, perquè per a tú un 6 és una mala nota, però per mi, en segons quines assignatures, és una nota acceptable. I tú potser has de treballar més que la resta perquè tens unes aspiracions que requereixen resultats alts, però jo m’adapto a les meves circumstàncies i faig lo just i suficient per poder assolir els meus objectius d’una manera normal, sense anar justet ni anar sobradíssim.

I els professors ja deuen saber com sóc. I si ara decideixen baixar notes a qualsevol tio que falti a les seves classes, doncs en el meu cas no ho trobo just. Pequè jo segueixo una estratègia, i m’adapto al sistema. Ara bé, si decideixen prendre aquesta mesura en un segón de batxillerat al mes de març, crec que fan tard, doncs enlloc de ser una mesura per incitar a la gent a venir a classe és una tocada d’ous per la gent que té un ritme fixat en aquestes circumstàncies.

Si se m’haguès dit el primer dia de primer de batxillerat que l’absentisme serie fortament sancionat a nivell de notes, doncs jo haguès adaptat la meva estratègia en funció d’aquesta mesura, però com que no s’ha fet fins ara, per 2 mesos que em queden, no penso canviar absolutament res, encara que em fotin dins el grup dels pileros que suden de tot i em baixin la nota.

Jo sudo de tota la merda que es pugui dir de mi a les meves esquenes o a la meva mateixa cara, perquè jo em digno a fer la meva feina i de notes no vaig pas apurat. Però el que no tolero és que la gent parli per parlar. Que la gent opini de coses que no en té ni puta idea. I concidero que ningú té el dret de faltar al meu honor, ni de burxar en la meva vida, perquè no sap res del que penso o faig les 24 hores del dia.

No sé si el teu post, moz, anava adreçat entre d’altres persones a mi. Jo a pesar de tot m’hi he sentit aludit i he conciderat oportú respondre, defensant el meu cas. Ara bé, quan això ho apliques a la gent que realment sude de tot i ve quan li surt dels ous, estic completament d’acord amb el teu escrit.

Salut.

Aneu a cagar? Doncs m’hi apunto!

Hi ha gent que realment no té vergonya per a res, no té dignitat per a certes coses. I aqui intervenen diferents aspectes.

El primer: Que jo sàpiga, és de molt mala educació fotre la orella en una conversa en la qual tu no hi pintes ni amb pintura.

Segón: Si aquesta conversa tracta sobre una quedada entre un grup reduït d’amics, no es pot tenir la santa cara d’anar alli i dir que t’hi apuntes, sense consultar abans si s’hi pot anar.

Tercer: A sobre d’apuntar-te a la quedada pel teu compte, arrossegues darrere teu a 4 o 5 persones més (no hi tinc res en contra en la majoria d’elles, al contrari).

Quart: Si es diu una hora per quedar (a gust del consumidor) es queda a una hora, i no es ve quan al subjecte li surt dels ous.

A veure si madurem d’una puta vegada, i ens comportem com a gent normal quan toca.

Salut i no acoplar-se!