Oficialment me’n vaig

Feia mesos (inclús anys) que parlava i parlava del meu desitg de marxar a Barcelona a estudiar Matemàtiques. Al principi hi havie molta gent que hi renegava, i que deia que encara era d’hora per decidir, i que podien passar moltes coses… Doncs bé, en dos dies s’ha fet oficial: Me’n vaig.

Ahir m’adjudicaven una plaça per estudiar ciències exactes a la UAB, i avui m’han notificat des de l’AGAUR que podré disposar d’una beca general de 3.000 € (allotjament + material) a part de l’import de la matrícula. Així doncs, les meves primeres previsions comencen a cumplir-se.

Demà viatjo a Barcelona per recollir el material necessari per fer la matrícula i per assistir a una xerrada on s’explica el funcionament de la tramitació d’aquesta, així com també el funcionament del proper curs (que ja entra en ple Pla Bolonya). Finalment, el dia 24 hi he de tornar per formalitzar la matrícula.

L’únic dubte que encara em quedarà per resoldre és el tema allotjament. Ara que ja sé que disposaré d’uns diners per marxar a viure fora, faré la solicitud per entrar a la Vila Universitària (com a molt en un pis per a dues persones), i en cas que el dia 1 d’agost no m’hagin adjudicat plaça, m’hauré de buscar primer un company de pis i després un pis de lloguer per la zona (Sabadell o Cerdanyola).

Me’n aniré sabent que aqui hi haurà gent que encara l’importo (poca), i que no es pensin que el meu desitg de marxar i de canviar de vida és per culpa seva. A part, no me’n vaig al cul del món, només estaré a uns 170 quilòmetres de les vostres cares, i 2 o 3 dies per setmana estaré al poble, amb la família i tots vosaltres.

Me’n vaig perquè ho necessito. Aquí ja ho tinc tot vist, i m’agradarà provar coses noves, viure en un altre ambient, créixer com a persona i com a independent, conéixer noves persones, etc.

Gràcies per haver format part dels meus primers 18 anys de vida. Espero que en siguin molts més.

Salut!

APTE, però…

Avui per fi he sabut la nota de les PAU d’aquest més de juny. La nota mínima per a poder fer mitja és un 4. Doncs bé, servidor ha tret un pèssim 4,43. Sincerament m’esperava molt més, però com que encara no he vist les notes dels exàmens, esperaré per veure què és el que ha passat.

Així doncs, si no sol·licito la doble correcció (cosa que dubto molt) la meva nota final de batxillerat+PAU és d’un 6,21. De sobres per accedir a la carrera que vull fer. De totes maneres, em queda un sabor final agredolç, perquè, com he dit abans, m’esperava millor nota.

Aquest fet té més importància del que pot semblar en un primer moment. En el procès de selecció d’estudiants per accedir a viure a la Vila Universitària de la UAB influeix bastant la nota de les PAU. Aquesta nota, sobre 10 punts, en té 4. Tres punts més són assignats en funció de la teva llunyania del lloc on resideixes (en el meu cas tindria tots aquests punts) i els altres 3 punts van en funció de si tens beca o no. En el meu cas espero obtenir-la sense problemes.

Però cada dia que passa m’ho penso més i no n’estic del tot convençut d’anar a viure a la Vila, perquè m’he passejat per fòrums, i tot i llegir opinions de tot tipus, hi ha una lleugera majoria que es queixa bastant, tant de la higiene del lloc com de la seguretat i accés a internet.

Ja quan vaig anar-hi per les portes obertes, no em vaig trobar un lloc tal i com el pinten en les promocions, catàlegs i la pròpia web. Cada dia que passa em plantejo la idea de busca’m un piset de lloger per Sabadell o Cerdanyola, ja que amb els diners de la beca ho podria assolir. Ara bé, si no em donen la beca, ja puc pegar-me cops contra la paret.

Salut.

5/7, 72%, 70%

Clàssic tema aquests dies.

5 de 7 exàmens fets, i amb una valoració força positiva. És possible que ja tingui el 4 amb aquests exàmens fets, però ja sabem que es pot aspirar a més, i demà intentarem arrodonir la nota amb física (deu ni do) i dibuix.

72% dels exàmens fets. Castellà, Català, Anglès, Filosofia i Matemàtiques. El premi al millor exàmen sel disputaràn segurament castellà i mates, sense descartar filosofia. Els dos “més fluixets” segurament  han set català i anglès, però suposo que tots dos aprovats. Física m’espero qualsevol cosa, i de Dibuix suposo que no tindré problemes, no com un bon germà meu.

70% de la nota en joc ja assolit. 7 punts de 10. Com deia abans… és possible que ja hagi assolit el 4, o estigui a les portes, però jo intentaré arribar al màxim de nota per tenir una marca final més que acceptable, ja que aquesta nota segurament m’influirà en l’assignació de pisos al campus UAB (tot i que sempre acaba entrant tothom).

En fi, me’n vai a acabar de repassar física i a mirar-me dibuix. D’aqui a 24 hores ja estarem pensant en la juerga de la nit de demà.

Salut, i no us la jugueu copiant…

Hi ha coses incontrolables

Em sembla lògic que l’ésser humà no pugui controlar coses com la meteorologia, l’univers, etc. (molts aspectes naturals). Ara bé, el que no entenc és que no puguem controlar certs aspectes del nostre cos.

Podem controlar el nostre físic, podem controlar el color de la nostra pell, podem controlar la respiració, la vista,… però entre d’altres coses no podem controlar els nostres nervis, i això em mata.

Per què no podem controlar tot el nostre cos? Si és més que casa nostra! Podem dominar certs animals i no podem dominar-nos a nosaltres mateixos? Au venga quina farça de vida.

A més, la medicina no pot curar-los! Els pot tractar, com moltes altres malalties que encara no tenen cura. Però no hi ha un remei específic per controlar-los. No. Herbes? Tranquilitzants? Valerianes? Això els suavitza, però en cap cas arregla el problema.

Tant que parlem del SIDA o el càncer, que són prioritàries en la investigació per la seva cura, però… i l’ansietat? Hi ha moltíssima gent que pateix ansietat, i tampoc existeix cura per aquest problema. I si parlem del nombre de morts per aquesta causa… doncs segurament no arriba als del SIDA o càncer, però deu ni do els que pot arribar a haver.

Estem en una societat on la gent no pot parar de moure’s, cada cop és més complicat relaxar-te, i cada cop més gent pateix dels nervis, manifestant-ho de diferents maneres.

En el meu cas particular m’estàn afectant molt aquests dies. Primer van ser les notes, després s’apropa la selectivitat i per fotre-hi més merda al sac un familiar meu directíssim ha hagut de passar per l’hospital (de fet encara hi és, però millorant, per sort). Això pot afectar al meu rendiment diari? Evidentment. Ara mateix hauria d’estar a classe preparant els exàmens PAU que comencen d’aqui a 6 dies. I en sóc concient que no estic seguint el mateix ritme que la resta dels meus companys. Però almenys amb lo que faig a casa i a la biblioteca per les tardes ja puc anar tirant. El que em sap més greu perdre’m és física. És una assignatura important en les PAU i he tingut un curs una mica accidentat en aquesta assignatura, concretament en un tema, i si no vaig ben preparat per fer aquest exàmen… malament. Almenys repasso tot el que hem fet al primer trimestre, que també és molt important. Però també perdo detalls com explicar alguna Llei, o resoldre algunes qüestions que no hem fet durant el curs, i que ara toca treballar. Espero que algun fidel company em posi una mica al dia de tot això.

Tornant al tema de l’ansietat… Sabeu perquè no hi he anat, avui, a classe? Perquè ahir, ma mare (després d’haver-li comentat el meu seriós problema en les dificultats per dormir) em va anar a comprar unes valerianes per poder relaxar-me durant la nit i poder dormir bé. Ostia si relaxen… Avui ni he sentit l’alarma del mòbil ni posteriorment la del rellotge (la d’emergència), i fa aproximàdament 40 minuts he rebut una trucada al mòbil i m’ha despertat.

Curiositats de la vida, fa un parell de dies comentava amb en chufo tot això dels tranquilitzants, i vam estar parlant d’un cas com aquest, de la possibilitat de quedar-te adormit. Doncs ja està científicament demostrat.

En fi, només espero que acabi aquest calvari, tregui una nota superior a 4 en les PAU, i puga començar a centrar-me en d’altres coses durant aquest estiu.

Salut, i tranquilitat…