Coses de l’amistat

Aquests dies he estat reflexionant força sobre la meva situació en diferents àmbits. Un dels més importants ha set el de l’amistat, els amics.

Segurament ja n’hauré parlat més d’una vegada sobre aquest tema, però trobo que és prou interessant, i que ens afecta a tots.

En la vida que vivim, en la societat actual, és absolutament impossible viure sol, sense cap tipus d’amistat amb ningú. Quan tot es basa en la unió de persones més o menys comuns que busquen companyia i afecte.

Jo personalment visc una situació un tant peculiar. Tinc amics, sí, i bastants, però cap d’ells supera aquest qualificatiu. No tinc cap persona o persones que estiguin un punt per sobre de la resta, amb els qui em porta millor, amb els qui tingui més feeling. Jo vaig una mica repartit, vai fent per aqui, per allà, però no em mullo per ningú. Tots tenen la seva part que em fa estar bé amb ells, però no és suficient.

És fotut no tenir un o dos grans amics a qui poder contar les teves penes, tots els teus secrets, preocupacions, alegries, poder quedar qüasi cada dia, rayar-se, passar-s’ho bé, ara fem uns partidets a la play, ara ens en anem 3 o 4 dies a la platja… No sé, trobo a faltar alguna persona referent. Potser el meu caràcter peculiar no ajuda a fer grans amistats. No vull dir amb això que amb els amics no estic agust, al contrari, però sempre va bé tenir un referent segur a qui poder-te acollir i per no perdre moltes vegades el temps a casa.

Salut.