El Boques

Sort que, per enèssima vegada, vaig dir que intentaria dur una regularitat escrivint posts, que si no… xD

Bé, el motiu pel qual escric avui és molt simple. Ahir vaig assistir a les orles del meu antic institut amb la intenció de retrobar antics professors i actuals amics.

Van ser unes sensacions molt bones, recordant vells temps i algunes anècdotes, i parlant del nostre present, i també del futur.

Curiós veure a antics alumnes parlant amb antics professors d’una manera tant normal i distesa (cosa que en altres llocs no passaria). Què hi ha de dolent en voler mantenir l’amistat amb unes persones que t’ho han ensenyat qüasi tot?

Com sempre he dit, lo millor pel sistema educatiu serie que entre alumnes i professors hi hagués una relació més enllà de la estrictament “”professional”". Hi haurie més contacte, més confiança d’uns als altres i per tant més predisposició a apendre i a ensenyar.

Si algún dia arribo a ser professor, espero anar-me’n de tan en quan de birres amb els meus alumnes (a veure, sone exagerat, però ja ens entenem).

El que em va fallar va ser el no poder anar a fer un cubata amb ells després del sopar, perquè estava cansat i avui havia de matinar… Però la xarrada que vam tenir va ser molt gratificant.

Llàstima que no se’n fagin gaire sovint d’aquestes trobades i actes. Espero que algun dia, apart de xarrar com amics, pugui xarrar amb ells com a companys de professió.

L’altre dia al facebook em va arribar una invitació per entrar a un grup d’ex-alumnes de Les Heures. Vaig llegir que hi havia la idea de montar un sopar entre aquests i també entre professors. Espero que s’acabi fent algun dia i puguem reviurevells temps amb antics companys de classe i antics professors.

Salut!