Classificat com a: Esports
Qui ho dirie fa uns mesos, quan l’estimat president del F.C. Barcelona Joan Laporta (que estave al loro), acabaria tenint raó quan va dir la mítica frase que titula aquest post.
Tampoc han passat tantes coses, i si comparem la situació d’aquell moment (dos dies abans de la tornada de les semis de la Champions al Teatre dels Somnis i tercers a la lliga) amb l’actual hi ha un abisme.
Per mi hi ha un gran responsable en aquest canvi espectacular de l’equip, i es diu Pep Guardiola. Un entrenador de la casa, que estima el club, que sent els colors, i que està plé d’il·lusió i ganes per entrenar a aquest equip. Amb una única experiència amb el filial blaugrana (a Tercera Divisió) aquest home ha aconseguit transformar un equip que en els últims dos anys havia fet la pena pels camps del Regne d’Espanya i per Europa.
Jo mateix, quan vaig sentir el nom del substitut de Frank Rijkaard, em vaig fotre les mans al cap pensant en la barbaritat que havia fet l’home del lloro (i encara més sabent que el vicepresident esportiu d’aquell moment estava negociant amb el Déu Molt Honorable Excel·lentíssim Senyor José Mourinho). Però he de reconéixer que la desició ha estat encertada (almenys fins a dia d’avui).
Ara meravella a tothom (inclús als madridistes de tota la vida). Però no només juga bé, sinó que guanya els partits i a sobre ho fa per golejada (una mitjana superior als 3,5 gols per partit). Eto’o, que a l’estiu tenia un cartellet penjat al front amb la frase ‘Se vende’, i que cap club d’Europa el va voler, ara és el màxim golejador de l’equip i torna a ser aquell lleó africà que devorava les porteries rivals quan va arribar al Barça.
Però la festa no seria completa si no es cremés la Casa Blanca (la de Madrid). Crisis esportiva (amb un equip que no juga a res, i que només apel·la a la heròica per poder guanyar partits) i institucional (amb divisió i insults dins l’afició blanca).
Però aqui no acaba tot. Mentre escrivia l’inici d’aquest post, he llegit la noticia de la inminent destitució de l’entrenador Bernd (Bernardo pels amics) Schuster. I el seu substitut serà molt provablement un ex entrenador de la U.E. Lleida, Juan de la Cruz Ramos (segons el meu punt de vista, un autèntinc fracàs d’entrenador). Tot això un dia abans de jugar un partit de Copa d’Europa i a 4 dies del gran clàssic Barça-Madrid.
Jo, si fos seguidor madridista, m’en aniria a viure ben lluny d’aqui fins que el Barça hagi guanyat el triplet allà al mes de maig de 2009.
Salut, visca el Barça i visca Catalunya!!
Classificat com a: Universitat
Bé, no seré menys i també tractaré des del meu punt de vista (obviament) el polèmic Plà Bolonya.
S’ha parlat de que aquest pla pretèn privatitzar l’ensenyament universitari, pretèn augmentar les hores de classe presencial (i també la seva part pràctica) i vol eliminar de manera definitiva l’absentisme a les aules.
Primer, l’ensenyament ha de ser SEMPRE públic, o almenys, ha d’existir l’opció d’escollir-lo. Aquest plà obre la porta a inversions del sector privat, cosa que estic totalment dacord, ja que les universitats necessites finançament (i el govern no ho pot assumir), però sense perdre la condició de públic, establint-hi uns paràmetres que permetin mantindre-ho. (Un exemple? Autobusos de Lleida està gestionada i finançada per una empresa privada com Sarbus, però segueix sent un servei públic perquè els preus i els trajectes depenen directament de la Paeria). No es pot permetre que s’imposi la capacitat econòmica a la capacitat intel·lectual.
Segón. Es parla de que aquest plà devalua el nivell del títol (s’imposarie el llicenciat davant el grau) ja que per una llicenciatura fan falta 5 anys i per un grau es fan 4 anys de carrera. La part positiva és que el grau serie vàlid per a tot Europa, mentre que la llicenciatura només és vàlida per a l’estat espanyol.
Tercer. Em sembla perfecte que es vulgui combatre l’absentisme. El que no es pot fer és obligar a la gent anar a classe (pot assistir-hi qui vulgui. Cadascú és lliure dels seus propis actes). I sobretot, no es pot manar tanta feina pràctica fora de l’horari lectiu, ja que molts universitaris treballen per poder pagar-se els estudis (en part gràcies al gran sistema de beques que tenim), i un dia només té 24 hores amics meus.
Quart. És meravellós que els universitaris protestin i reclamin una consulta popular per saber si es vol o no aquest plà, però el que no es pot fer és ocupar espais públics com si d’una invasió es tractés, i encara menys impedir que es pugui fer classe per aquella gent que suda legítimament d’aquest tema. Sembla que es tracti d’una guerra: Primer van caure diferents facultats de la UAB i la UB, i ara es vol invaïr el rectorat de la UdL (que sembla que caurà dimarts) i la UdG. Els revels universitaris estàn en guerra!! Ja només falta dibuixar un mapa amb totes les batalles de la guerra de Bolonya.
En fi… ja veurem com acaba tot plegat.
Salut!
