Miembra
Crec que des del “manda huevos” del senyor Trillo en aquella sessió del Congrés de fa uns quants anys no s’havia montat tal pollo per unes paraules (en diferent sentit).
Per si algú no se’n ha assaventat encara, la ministra d’igualtat, Bibiana Aído (té guasa el seu cognom) en una compareixença l’altre dia en el Congrés dels Diputats va soltar la paraula “miembras”. No se sap si volent o sense voler. El cas és que s’ha montat tot un espectacle al voltant d’aquest fet.
Els del PP ja han dit que això és inacceptable, que una senyora ministra s’inventi paraules, i l’han maxacat (cosa absolutament normal perquè dins del seu partit no tenen cap problema, estan tots units, i no saben on dedicar la seva atenció). Des del propi PSOE, el senyor Guerra, també n’ha dit la seva.
Anem a veure, com podem dedicar columnes i titulars de diaris per una chorrada com aquesta? No en som prou concients que hi han altres problemes molt més importants i seriosos a la península i a la resta del món que aquesta autèntica merda? Això demostra el nivell dels nostres polítics, que enlloc de centrar-se en solucionar el problema del preu del petroli, del problema dels transportistes, del terrorisme, de la fam i la pobresa, doncs es centren en una puta paraula que tampoc és tant rara.
El 95 per cent dels polítics actuals foten pena, així com els seus partits i les discussions que generen.
Salut.
5 Comentaris »
Deixa un comentari
-
Recent
-
Enllaços
-
Arxius
- Agost 2008 (2)
- Juliol 2008 (1)
- Juny 2008 (7)
- Maig 2008 (2)
- Abril 2008 (2)
- Març 2008 (6)
- Febrer 2008 (7)
- Gener 2008 (5)
- Desembre 2007 (4)
- Novembre 2007 (5)
- Octubre 2007 (4)
-
Categories
-
RSS
Entrades RSS
RSS dels comentaris
És que la cosa és una: igualtat, d’acord, però no fins al punt de fer el ridícul (per no dir una altra paraula) com ho estan fent els nostres benvolguts polítics i politiquesses (si la Ministra s’inventa paraules, perquè jo no puc?)
La cosa no és que la ministra orwelliana hagi dit miembras, sinó que va insinuar que la RAE l’hauria d’acceptar com a femení de miembros quan va voler disculpar-se. Això és de garrulo prepotent. La llengua és la que és.
Doncs jo el fet no el trobo tant greu com les conseqüències que ha generat.
Pero com voleu que el govern solucioni els problemes (que tenir-ne, en tenen uns quants) si no saben ni parlar?
És molt senzill: a veure, qui t’he “miembro”? Doncs ja està!