El Boques

Crítica de tot tipus

Hi ha coses incontrolables

Em sembla lògic que l’ésser humà no pugui controlar coses com la meteorologia, l’univers, etc. (molts aspectes naturals). Ara bé, el que no entenc és que no puguem controlar certs aspectes del nostre cos.

Podem controlar el nostre físic, podem controlar el color de la nostra pell, podem controlar la respiració, la vista,… però entre d’altres coses no podem controlar els nostres nervis, i això em mata.

Per què no podem controlar tot el nostre cos? Si és més que casa nostra! Podem dominar certs animals i no podem dominar-nos a nosaltres mateixos? Au venga quina farça de vida.

A més, la medicina no pot curar-los! Els pot tractar, com moltes altres malalties que encara no tenen cura. Però no hi ha un remei específic per controlar-los. No. Herbes? Tranquilitzants? Valerianes? Això els suavitza, però en cap cas arregla el problema.

Tant que parlem del SIDA o el càncer, que són prioritàries en la investigació per la seva cura, però… i l’ansietat? Hi ha moltíssima gent que pateix ansietat, i tampoc existeix cura per aquest problema. I si parlem del nombre de morts per aquesta causa… doncs segurament no arriba als del SIDA o càncer, però deu ni do els que pot arribar a haver.

Estem en una societat on la gent no pot parar de moure’s, cada cop és més complicat relaxar-te, i cada cop més gent pateix dels nervis, manifestant-ho de diferents maneres.

En el meu cas particular m’estàn afectant molt aquests dies. Primer van ser les notes, després s’apropa la selectivitat i per fotre-hi més merda al sac un familiar meu directíssim ha hagut de passar per l’hospital (de fet encara hi és, però millorant, per sort). Això pot afectar al meu rendiment diari? Evidentment. Ara mateix hauria d’estar a classe preparant els exàmens PAU que comencen d’aqui a 6 dies. I en sóc concient que no estic seguint el mateix ritme que la resta dels meus companys. Però almenys amb lo que faig a casa i a la biblioteca per les tardes ja puc anar tirant. El que em sap més greu perdre’m és física. És una assignatura important en les PAU i he tingut un curs una mica accidentat en aquesta assignatura, concretament en un tema, i si no vaig ben preparat per fer aquest exàmen… malament. Almenys repasso tot el que hem fet al primer trimestre, que també és molt important. Però també perdo detalls com explicar alguna Llei, o resoldre algunes qüestions que no hem fet durant el curs, i que ara toca treballar. Espero que algun fidel company em posi una mica al dia de tot això.

Tornant al tema de l’ansietat… Sabeu perquè no hi he anat, avui, a classe? Perquè ahir, ma mare (després d’haver-li comentat el meu seriós problema en les dificultats per dormir) em va anar a comprar unes valerianes per poder relaxar-me durant la nit i poder dormir bé. Ostia si relaxen… Avui ni he sentit l’alarma del mòbil ni posteriorment la del rellotge (la d’emergència), i fa aproximàdament 40 minuts he rebut una trucada al mòbil i m’ha despertat.

Curiositats de la vida, fa un parell de dies comentava amb en chufo tot això dels tranquilitzants, i vam estar parlant d’un cas com aquest, de la possibilitat de quedar-te adormit. Doncs ja està científicament demostrat.

En fi, només espero que acabi aquest calvari, tregui una nota superior a 4 en les PAU, i puga començar a centrar-me en d’altres coses durant aquest estiu.

Salut, i tranquilitat…

Juny 4, 2008 - Publicat per ger07 | Agoníes internes, Ensenyament, Societat | | No hi ha comentaris

No hi ha comentaris »

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari