Ja queda menys

Bé, no puc faltar a la tradició, com deia en moz, i m’apuntaré al carro dels alumnes de 2n de batxtillerat d’arreu del món que tenen blog i escriuen sobre el final d’una etapa, d’una era.

De fet, la etapa no acabarà fins a finals de juny. A partir de llavors ja podrem pensar de manera oficial en el nostre futur més inmediat. Faré balanç des d’un punt de vista social i de rendiment escolar (notes).

Socialment ha estat una etapa força positiva (sempre parlant dins de l’escola). He conegut força gent interessant, purriosa, clàssica, heavy, curta… He mantingut la majoria de relacions que porto conservant des de fa més d’una dècada, de les de fa 6 anys, o dos. He viscut moltes situacions divertides, curioses, sorprenents, conflictives, etc. Sortides a Barcelona, Madrid, Sant Ramón, Cervera, al Opencor, al Consum, a Ricard Vinyes, a fer uns billars al Escambray en alguna hora de guàrdia… En definitiva, una època per no oblidar.

En quant al rendiment escolar he de dir que estic més satisfet del que em pensava. Si algu em deia a principis de primer de batxillerat que al acabar aquesta etapa treuria un 7,4 de nota d’expedient amb un rendiment del 60-70%… jo firmava. Però no ha sigut un camí de roses, al contrari. Petits o grans contratemps: el gran enemic com és l’ansietat, que pot arribar a fotre tan o més que el pas per un quiròfan, decepcions, desagradables sorpreses… Però bé, tot això forma part de la nostra vida, amics i amigues.

Ara queda superar l’últim mur abans de donar el gran salt. Un mur que, depenent del dia, és més alt o més baix, més robust o més fràgil.

Salut, i disculpes per haver tardat tant en tornar a escriure.