El Boques

Últimament faig zapping a la televisió i quan sintonitzo un espai de notícies el 80% d’elles són negatives, un 10% són esportives, un 5% és l’espai del temps i l’altre 5% ho deixem a la resta.

Dins el 80% de les negatives, trobem sobretot successos (assassinats, violacions, robatoris, etc.) però ara s’hi esta fent un lloc un tipus de notícies que em criden molt l’atenció. Tres grans temes aglutinen aquest tipus de notícies: el canvi climàtic, els conflictes internacionals i la crisi econòmica. Cada dia ens bombardegen amb aquest tipus de cròniques. Per què? Doncs segurament perquè la cosa és més seriosa del que ens pensem.

Crisi econòmica. Fins a quin punt arribarà? No paren d’augmentar els índex d’atur, els preus dels aliments (sobretot els bàsics), els preus dels carburants, els insolvents, els morosos, la immigració, etc. Quines conseqüències pot arribar a causar aquesta situació? Doncs jo crec que estem davant una crisi econòmica de les que marquen època. Augmenten els preus? Augmenta la pobresa, augmenta la gana, i per tant augmenta la delinqüència. Augmenten les disputes internacionals. Menys treballadors, menys empreses: menys activitat econòmica. Disminueix el creixement global. Les famílies no arriben a final de mes. És un efecte cadena que d’alguna manera ens acaba afectant a tots.

Durant els últims 40 anys a Espanya i d’altres països del món la construcció ha set la principal base de la seva economía. Grans ciutats, urbanitzacions de luxe, corrupció, apartaments a primera línea de mar: molts diners. Era una bombolla que s’anava inflant sense saber les conseqüències que s’arribarien a produir quan explotés. Doncs aquí les tenim. Per abusar, per especular, per voler-se forrar més del compte.

També tenim el canvi climàtic. Ara esta de moda estalviar aigua. Ah clar, a l’àrea de Barcelona ja no en tenen, doncs toca estalviar. I no ho podien haver pensat 10 anys abans? Ara hi ha conflictes dins i fora de Catalunya sobre el repartiment de l’aigua. Ara encara n’hi ha, però d’aqui 20 anys? Potser en el futur, enlloc d’haver guerres pel petroli, hi haurà guerres per l’aigua.

Pensem exprimir fins l’última gota de petroli? A què esperen per treure els famosos cotxes plenament elèctrics? Fa anys que els tenen creats, però no interessa a les petroleres perquè se’n anirien a pendre pel cul. I l’energia nuclear? És cert que la majoria de la nostra energia prové d’aquesta font, però si d’una fuita produïda al novembre ens enterem al mes d’abril per purs interessos professionals, posant en perill la salut de la població… ja podem plegar.

Senyores i senyors, tot això és fruit de la societat del benestar del segon tram del segle XX. La generació dels 80 i els 90 hem viscut potser els millors anys d’aquesta societat. A partir d’ara, tocarà pagar per lo bé que hem viscut, i qui sap si el segle XXI, enlloc de ser recordat pels grans avenços tecnològics, serà recordat pel gran declivi mundial.

Tocarà patir.

Salut.