El Boques

La veritat és que després dels resultats obtinguts el 9 de març en les eleccions generals, i el que han comportat posteriorment, em sento força decebut.

Segurament hi hauràn influit moltíssims factors en el descens monumental de diputats d’Esquerra al Congrès, principalment el famós vot de la por en favor del PSC, formar part del govern d’Entesa, etc.

Esquerra s’equivoca montant el pollo que està montant ara dins el partit. Divisió en 3 o fins i tot 4 fronts. Què passa? Si en guanya un, segurament no obtindrà ni la meitat del suport de la militància del partit i ja hi serem. Després està en Carod-Rovira, que renuncia a la Presidència del partit però no vol renunciar a una futura candidatura a la presidència de la Generalitat pel 2010. Lo lògic sería que el líder del partit s’hi presentés, no pas un simple militant o càrrec de pacotilla. D’acord que al PNB passa una cosa semblant, però Ibarretxe té un poder molt fort dins el seu partit, cosa que Carod no tindría en el futur.

Em sap greu tot això, i reconec que vaig votar a Esquerra, perquè era la única candidatura independentista que s’hi presentava, però està perdent el rumb, i gent com jo s’està decepcionant molt, perquè l’independentisme català perd força.

No podem dividir aquest front en diferents parts. Fa falta un partit seriós que aglutini tot l’independentisme català. Fa falta contruir un front comú, on tots els que ens sentim com a país i nació s’hi sentin identificats. Esquerra ha perdut el rumb, i ja no serveix allò de partit històric, perquè els actuals dirigents se l’han carregat. El Tripartit els ha passat factura, i l’Entesa també. El poder els hi ha pujat al cap, i abans d’això, hi ha un sentiment nacional, una causa comú.

En fi, ho deixo a debat. Per part meva, res més.

Salut.