Situació complicada

Cada dia que passa em dono compte que la operació em surtirà més cara del que em pensava. Sobretot a nivell d’estudis.

Perdre 2 setmanes de classes i recuperar després el ritme, a part de posar-te al dia de la feina, temari i exàmens doncs costa molt, però quan això passa a 2n de batxillerat, encara ho és més.

Entre pitos i flautes ja he de fer 3 exàmens aplaçats, més un que hi ha demà de física que, sincerament, no en tinc ni puta idea del temari que demà m’examino. Vull dir que sé el que surt, però el contingut no m’arriba al 30%. Per molt que hagi treballat setmanes abans tot això, quan hi ha una pausa de 2 setmanes, perds tot o qüasi tot el que has fet, i recuperar-ho costa moltíssim.

A història o filosofia això no passa tant, ja que és empollar i punto. En canvi, física és un procès de feina constant (sí, jo curro, però a l’ombra), i si en un moment donat pares de sobte, ho perds pràcticament tot.

Ara la feina és meva per recuperar tot lo perdut. Potser ara mateix hauria de seguir treballant i fent les activitats enlloc de lamentar-me aqui, però arriba un moment en que el desquici és tant gran que ja et dóna tot igual.

A part de tot això cal afegir-hi que a mi a casa em costa moltíssim treballar. I més en cap de setmana.

Lo de demà ho concideraré una clatellada. Mala sort.

Salut.