La imatge

Com diu la dita: Una imatge val més que mil paraules.

Avui en dia socialment es valora moltíssim l’aspecte físic d’una persona, la seva imatge. Ja sigui per anar a una entrevista de feina, vendre un producte, o simplement fer una exposició davant molta gent implica preocupar-se per la imatge.

No ens enganyem, a l’hora de conéixer persones, la primera impressió sempre prové de la imatge, del físic. Per molt cruel que sembli, tindrà abans una oportunitat una persona que dóna una imatge decent, adequada, que no pas una persona que es veu clarament que no es preocupa pel seu físic o manera de vestir. Sí, és cruel, però avui en dia la societat funciona així.

Què pretén un punky assistint a una entrevista de feina per recepcionista en un hotel? Algú ha vist mai un polític vestit amb pantalons militars (no val el ministre de defensa), botes o samarretes que semblen mantels de taula? No, senyors. D’acord que en la joventut es tenen certes ideologies que impliquen entre d’altres coses una imatge personalitzada, però arriba una edat en que tot això ha de canviar, si realment vols aspirar a alguna cosa.

Jo personalment em preocupo cada dia més de la imatge per molts motius: Quan vaig pel carrer prefereixo passar desapercebut (bé, si em mira alguna xiqueta que està com un Déu… no li direm que no :))  i evitar els comentaris cruels de la gent. També vull tenir oportunitat a l’hora de conèixer nova gent. Vull que la gent pensi: “Osti, aquest tio es cuida”. Que és un pijo-tope-guays-super-cregut? A mi això me la porte ben fluixa. Vull anar a una entrevista de feina i passar la primera prova quan l’entrevistador et veu per primera vegada.

No vull que se’m mal interpreti amb aquestes paraules. Estic radicalment en contra de jutjar a les persones només pel seu físic, però malauradament directa o indirectament tots ho fem i servidor enlloc d’intentar solucionar el problema, s’adapta a ell i acabem abans.

Salut i a cuidar-se.