Classificat com a: Política catalana
Molta gent coincideix en que no es poden analitzar les eleccions d’ahir com si fossin unes primàries catalanes ja que no té res a veure una cosa amb l’altra i que hi ha hagut una gran abstenció. Però jo ho faré, perquè és legítim i té lògica (no com lo que fa el PP que ja diu que guanyarà les generals a 3 anys vista)
Ahir el PSC treia pit perquè havia arrassat a Catalunya. Correcte.
Ahir CiU treia pit perquè havia augmentat en 5 punts el seu percentatge de vots i recuperava la segona plaça.
Ahir el PP treia pit perquè havia pujat unes dècimes a Catalunya i havia guanyat a la Única Gran Nación que es España.
Ahir Esquerra treia pit perquè havia mantingut el seu eurodiputat, igual que ICV.
Pregunta: Hi ha algun perdedor? Sí, el Tripartit.
Ahir el PSC va baixar ¡7 punts! respecte les eleccions del 2004.
Ahir Esquerra va perdre més de dos punts.
Ahir ICV va perdre un punt.
Serà això l’inici del final del tripartit que va crear Maragall fa 5 anys? Sincerament, i pel bé de Catalunya, espero que sí, perquè aquesta legislatura el PSC ha tingut una oportunitat d’or històrica per fer grans coses per Catalunya (plantant cara al PSOE al Congrés de Madrid) i de moment tenim un Estatut retallat pendent del Constitucional, i sense Finançament ni traspassos importants. No estaràn allargàn tot això per apropar l’acord a les eleccions catalanes i fer-ho servir com a arma electoral?
Vist el panorama polític actual de Catalunya, la millor opció de Govern ara mateix serie un format per CiU i Esquerra. Partits sobiranistes i absolutament independents de Madrid. Segur que aquests plantarien més cara que els baixa pantalons del PSC.
Classificat com a: Televisió
Sens dubte el crack dels cracks del Crackòvia. Aqui teniu de lo milloret que ha fet aquest personatge al programa. Ara, quan veig imatges de l’original, no sé si és ell o el Latre imitant-lo xD. És gravíssim no? Disfruteu-lo:
Salut, i: Laporta demisión! Laporta demisión!
Com tothom sap (aqui hi introduiu un to irònic) el dia 7 de juny hi han convocades a l’estat espanyol les eleccions per elegir els nostres representats al Parlament Europeu. Diuen que el 70% de les desicions que es prenen al nostre territori estàn directament influenciades per aquest Parlament.
Acabo de tragar-me tot el debat electoral organitzat per la Televisió del Barça (TV3) i francament no m’han fet canviar massa la meva intenció de vot per al dia 7.
Tot seguit donaré el meu punt de vista breu sobre els 5 principals partits que s’hi presenten:
-PSC/PSOE: A la seva llista electoral hi figura com a número tres la nostra estimada Maleni Álvarez. No cal que us digui totes les estafes del senyor celles (ZP) a Catalunya.
-PP: Partit que diu que tractar el tema del català a Europa és una xorrada. El cap de llista català és Vidal-Cuadras. No ase falta que me dises nada más.
-CiU: Partit del centre-dreta democristià català. Dins dels 5 principals partits candidats, és el que més m’atrau (partit sobiranista, però oficialment no independentista), principalment pel seu candidat: Ramón Tremosa. Doctor en Economia, i sobretot, una persona amb una elegància particular, i un tarannà que personalment m’agrada. A part és jove, transmet una imatge renovada.
-Esquerra: Aquests pseudo-independentistes que vaig votar a les eleccions generals (encara era novell), i fins que no canviin algunes coses dins del propi partit (per exemple, trencat el pacte d’Entesa-Tripartit) no els penso tornar a votar. Llàstima que l’únic gran partit que representa la meva principal ideologia estigui en una situació com aquesta.
-ICV: El seu candidat, Raül Romeva, és l’altre candidat que m’agrada (junt amb el professor Tremosa). És el segon eurodiputat d’aquesta legislatura que ha treballat més. A part, també és jove, transmet aires de renovació. Però tenen un gran problema, i aquest problema es diu Joan Saura.
Per tant, ara mateix el meu vot oscila entre Convergència i Unió i el vot en blanc. El dia 7 decidirem (o abans).
Salut i a votar! (encara que sigui en blanc).
Avui he assistit a un episodi absolutament denigrant i lamentable relacionat amb el món universitari. Fins ara havia escrit sobre els professors en l’ensenyament secundari, però els que es dediquen a l’ensenyament universitari no es queden gens curts.
A les 10:00 del mati hi havia una convocatòria d’exàmen de l’assignatura quadrimestral de Dret Mercantil. El lloc era el despatx 3.21 de la Facultat de Dret i Economia de la UdL. L’exàmen es feia en un despatx perquè era oral (una forma força primitiva d’intentar treure’s exàmens escrits per corregir de sobre). Doncs bé, hi han assistit la friolera de més de 100 persones. Lo bo del cas és que ni havia llista ni havia hores reservades ni se seguia cap ordre lògic per entrar i fer l’exàmen. El primer que arribava, el primer que entrava (i a vegades no era aixi).
Quan he vist el percal, ha entrat en acció el cos d’èlit dels meus nervis i he decidit anar-me’n a casa per relaxar-me i fer temps. Cap a les 11:15 he tornat i he vist que la cosa estava força més buida, però encara hi havien unes 40 persones davant meu.
Lo fotut del cas és que jo no he entrat a fer exàmen fins a les 14:00 del migdia, 4 hores després de l’hora convocada. Ja us podeu imaginar la senyora professora amb cara d’amargada després de 4 hores sentint lo mateix tancada en un despatx minúscul i a sobre fumant. M’ha fet 3 preguntes de les quals he respós bastant bé 2 (amb les conseqüents dificultats a causa dels nervis). La dóna, amb cara de vella amargada (Doctora, per cert) em diu que em veu bastant nerviós, i que lo millor serà que em presenti a l’èxamen escrit ordinari que es farà divendres vinent.
Vist des de fora no semble res de l’altre món, ja que no he perdut res perquè aquest “invent” no està previst en el calendari universitari, però cada any ho fa per treure’s exàmens escrits de sobre… Aniré a l’exàmen ordinari i, com que tindré 2 hores per pensar, li explicaré lo que em pregunti + la meva vida, aixi s’estarà 3 anys corregint-lo.
Però vist des del meu punt de vista subjectiu, veig que he passat nervis, angoixes, una espera interminable de més de 3 hores, amb moltíssima calor, per a que després la senyora doctora em digui que em veu nerviós i que lo millor serà anar a l’escrit.
Una doctora que té fama per repartir aprovats com qui reparteix caramels (es veu que els aprovats generals són habituals, menys aquest any, és clar). Una doctora que no posa cap mena d’interès pel rendiment dels seus alumnes, una doctora que no li motiva gens la seva feina. Lo únic que li preocupa és cobrar a final de mes i apa, a fumar Malboro mentre examino als estúpids dels meus alumnes.
Això és la realitat oculta. Professors vividors poc motivats que ni tan sols mostren interès per l’esenyament a un grup de persones que un dia poden ser el futur del païs, i que gràcies a ells aquests vividors cobraràn una gran pensió mentre es rascaràn els collons o el chirri i estaràn mirant DEC o Sálvame per la TV.
Ni Plans Bolonyesos ni reformes estúpides. Aqui el que fa falta és restringir encara més l’accès d’aquesta gent al món de l’ensenyament. Perquè lo més important no són els coneixements (Doctorat, Màster, Càtedra..) sinó la motivació i les ganes per exercir una feina que és vital en la nostra societat. NO ALS VIVIDORS, SÍ ALS CURRANTES.
